Groc, els teus sentiments pels meus amics.

Blanc, la teva innocència.

Gris, el nostre cel, el meu futur.

Negre, el meu humor, la meva roba.

Blau, els teus ulls, la teva fredor per mi.

EL JARDÍ AMAGAT

(Georgia Ferrer)

Tots tenim un jardí amagat,

hi plantem un clavell per amic que tenim,

si els regues es fan grans,

si els maltractes s'assequen.

De vegades veus un que desconeixies,

et preguntes si tel mereixes

perquè ha crescut sense regar-lo

Jo tinc un petit jardí

de tanques molt altes

que em tapen el sol,

però no la pluja.

Hi han alguns clavells morts,

però molts que creixen amb força.

Tinc al mig del jardí un roser

que dona grans roses de càlid roig

però només em dona una a un temps.

La darrera rosa va morir amargament,

trepitjada per una nena que ha de créixer,

que no sap el mal que fa amb els peus.

Plorant al intentar reviure el que es mort,

he confós una tendre rosa per un clavell,

una rosa que creix dia a dia,

una rosa de tija massa llarga ja,

que puja per sobre de les tanques.

I se que tu la has vista,

i se que ja no puc amagar.

Has mirat tu el teu jardí?

Que tens per mi?

Una petita rosa, o un clavell?

UNA FOTO PERDUDA

 (Giovanna Ferrer)

Tinc un gran pes a la ma,

he trobat una foto perduda

on tu i jo estem plegats,

un sopar d'amics un estiu passat.

Els camins s'han separat, ara.

Recordo les tardes de calor,

discussions de filosofia i amor,

rivals d'afectes comuns

amics, d'idees diferents.

Els camins s'han separat, ara.

No sentia la teva distància,

però si la teva absència,

no et desitjava cap mal.

Però tu has marxat ara.

Els camins s'han separat, ja.

UNA NOVA PLANTA

(Judit Roca)

Avui he vist una nova planta,

al mateix jardí on tinc les arrels.

Es una planta molt jove,

de fulles primes i delicades

amb la força del matí.

Però jo ja estic a la tarda.

Per créixer recta ho ha de fer

fora de la meva ombra,

d'un arbre ja, de tronc tort

i branques seques,

amb brots que cerquen una altra

ombra allargada a la tarda.

NOIA MARINA

 (Sara Méndez)

La vida em sorprèn novament,

he trobat una nova llum

per els meus ulls cansats.

Te he conegut noia marina.

Noia d'ulls d'aiguamarina.

Noia de cabells com sorra daurada.

Noia amb veu de suau brisa salada.

Marina presa de la melangia

i d'un tancament injust

del que ha de cercar la sortida.

Quines seran les costes que tu vols

acaronar amb les teves càlides aigües

per ofegar la teva melangia?

Nits de música romàntica

fins a la matinada.

Laura Pausini hora darrera hora,

amb una cinta que volta tota l'estona.

Presa a un poble d'ulls invisibles,

que tot ho veuen, que tot ho saben.

Marina tria el teu camí i segueix-lo,

com un destí desconegut i inexorable.

Hi ha un camí per cada vida,

cada vida te el seu camí.

El criteri per fer la tria es el teu,

i pensa que la llibertat te un preu.

NO JUGO

(Judit Roca)

No espero que m'entenguis,

Per que no vull que m'estimis.

No m'agrada aquest joc,

quant més hi apostes, mes hi perds.

Les meves cartes son a la vista,

però tu no les veus.

CEGA

 (Judit Roca)

Com explicar el color blau a un cec?

Com explicar el so del violí a un sord?

Jo estic cec de la llum de moltes llunes.

I estic sord de la música de masses veus.

Com explicar-te que t'estimo?

Però tu confons la llum de la lluna i la del sol,

i el so del meu cor amb el de les teves passes.

ADÉU

 (Judit Roca)

Ei nena, t'he dit adéu,

tu penses que feia broma.

Però no.

Pensaves que amb tu

jo passava l'estona.

Però no.

Pensaves que tu per mi

no eres important.

Però no.

Saps que començaves

a ser-ho tot?

Saps que cada moment amb tu

era especial, era únic?

Però per tu no.

No saps que es que t'estimin,

per que no saps estimar

No saps que una part meva

s'ha mort, al dir-te adéu.

Però a tu no.

SINCERITAT

(Judit Roca)

Podria dir-te que t'estimo,

podria dir-te que et necessito,

podria dir-te que tu ho ets tot.

Però no ho se.

Potser no ho vull saber.

Però el dubte em demostra tot.

Ja soc teu.

AMOR

(Judit Roca)

Se el que es estimar,

se el que es odiar,

se el que es perdre.

Conec els finals,

i conec els principis.

Jo he començat i se on soc.

Et necessito al meu costat.

Però tu no saps on ets.

Perquè sento això?

No es el que busques.

Jo tampoc.

Es amor.

POR

(Judit Roca)

Tinc por,

he posat el dit a la meva ferida,

no vull estimar per que hi soc sol.

Tots a la fi mengem i dormim sols,

per que naixem i morim sols.

Ara ets a prop i dubto per que,

no dormo sol,

no bec sol,

no menjo sol,

no soc mai sol.

Per que al ser al meu pensament,

ets sempre al meu costat.

DUBTES

(Judit Roca)

No soc el millor per tu,

ni tu el millor per mi.

Som tan diferents,

i al final som iguals.

Jo he perdut el meu destí,

i tu no has trobat el teu.

Avui pateixo pel "pot ser",

per que darrera del "no",

només resta el no res.

  ESPERANÇA

(Judit Roca)

Et dic adéu noia especial,

espero dir-te hola amiga.

Saps que ara el temps em cal?

Saps que ara la teva amistat no em val?

Et dic adéu noia especial,

espero dir-te hola amiga.

Saps que per tu jo era un més?

Saps que per tu jo no era res?

Et dic adéu noia especial,

espero dir-te hola amiga.

Penso que m'utilitzes.

Penso que no m'estimes.

Adéu noia especial.

Tinc l'esperança que un dia,

et diré "Hola amiga".

(Nota final sobre aquesta poesia. Ja ja ja ja....)